Milà, Barcelona i la singularitat aeroportuaria

…i de Madrid a Itàlia, perque allà el futur del sector aeri també està donant molt a parlar…i és que s’espera una solució per als problemes d’Alitalia de la mà d’un nou propietari, el problema és que depenent de com es reestructuri la companyia segurament una de les dues bases (Roma o Milà) concentrarà tota l’activitat de la companyia i per ara sembla que Roma té les de guanyar.

Evidentment al Nord d’Itàlia creuen que seria absurd eliminar les connexions intercontinentals des de Milà, que al cap i a la fi, és la capital econòmica del país. En contra seva tenen el fet que el tràfic aeri a Milà està dividit entre dos aeroports i tots dos tenen problemes de localització, d’accesos i de dimensió (parlo en base a tercers i a comentaris d’amics italians, ja que jo personalment no hi he estat) i també la seva proximitat a altres hubs europeus importants, com Munich, que estan ben connectats amb les riques ciutats del Nord d’Itàlia i, obviament, el fet de no ser la capital (sona familiar?) en un estat unitari i bastant centralitzat com l’italià. A més molt possiblement al final la decisió sigui política, ja que l’estat és el principal accionista i qui ha de vendre les accions. Milà podria aviat passar a encapçalar, fent companyia a Barcelona, el ranquing de les ciutats europees més grans desprovistes de vols intercontinentals i que no són la base de cap companyia aeria gran.

Reprenent el blog…

Després d’unes setmanes que l’he tingut bastant abandonat m’he decidit a tornar a escriure alguna cosa en aquest blog…i es que tornant al tema dels posts anteriors i que tant m’interessa, l’aviació comercial, hi ha hagut novetats interessants.

Pel que fa a Barcelona, British Airways obrirà properament una nova ruta entre Barcelona i l’aeroport de London City, el més petit de la capital britànica, que es toba molt a prop del cente de negocis i per tant té una clientela predominantment de negocis. L’aeroport en qëstió té una pista tan curta que no hi poden aterrar avions més grans que l’A318, que és el més petit de tota la familia Airbus. Així doncs, és una ruta que no serà gaire important en nombre de passatgers, però té una importància qualitativa, ja que posa Barcelona entre el reduit grup de ciutats europees que tenen accés directe al London City, del qual formen part, Paris, Amsterdam, Zurich i unes poques més…una ruta pensada sobretot per als passatgers de negocis que ajuda a trencar una mica la imatge d’un aeroport del Prat utilitzat només per “turistes de xancleta”. Serà, a més, una nova alternativa i més places ofertades per als que viatgem regularment entre Londres i BCN.

L’altra novetat destacable és que Ryanair vol instalar una de les seves bases a Reus, en principi serà més petita que la que ja té a Girona, però servirà per rendibilitzar les avui en dia infrautilitzades instal·lacions de Reus i millorarà les connexions del Sud i l’Oest de Catalunya a més de la propia ciutat de Barcelona.

Un sector en constant evolució

Tot el que he comentat en el post anterior pot canviar ràpidament si es produeix la consolidació al sector aeri que molts ja donen per feta. En aquests moments tan Iberia com Spanair estan en venda i depenent de qui sigui el comprador el mapa de les aliances pot quedar totalment alterat. La premsa també va plena de notícies sobre Vueling, que està passant per un moment difícil. Tot i que té un bon producte, té una mida relativament petita i opera en un mercat tan extremadament competitiu que pel que fa al seu futur no es pot donar res per garantit.

T-SUD

Ja s’ha ajudicat la famosa nova terminal de l’aeroport del Prat, amb una espècie de solució salomònica entre els dos principals pretendents, Oneworld (Iberia) i Star Alliance (Spanair), a més de Vueling (de la casa, però amb un futur incert).

La veritat és que en el moment d’escriure aquest post no conec els ben bé els criteris tècnics en que s’ha basat aquesta decisió, però com a observador extern de tot el que està passant al voltant del Prat si que puc fer algunes consideracions:

1) Si ens fixem en criteris purament quantitatius, Iberia i les seves associades, com Clickair, encara són les que transporten més passatgers, però no fa gaire bon efecte que s’emmporti la part del lleó de la nova terminal tenint en compte que és una companyia que mai ha apostat per Barcelona, fins al punt de pràcticament abandonar l’aeroport del Prat recentment. Quin projecte té Iberia per Barcelona? està clar que per Ibèria Barcelona sempre serà un aeroport secundari. De fet, ja li convé que sigui així. Té sentit econòmic per a Iberia centralitzar les operacions en un sol hub, com fan la majoria de companyies de bandera (Lufthansa en té dos, Frankfurt i Munich, però Alemanya és l’economia més gran d’Europa i és molt central geogràficament). Per a Iberia en canvi, seria un risc que una altra companyia hi desenvolupés un hub ibèric alternatiu (tot i que, no ens enganyem, és poc probable) i per això va crear Clickair. És una companyia que ha nascut amb funcions defensives, en part per prevenir que altres companyies posin un peu i mig al Prat. Pot fer alguna aportació interessant, com els extendre el concepte de baix cost als vols de mitjà abast (Rússia, Orient Mitjà), però que pel seu model de negoci és difícil que cobreixi per ella mateixa les mancances del Prat (equilibri entre aerolinies tradicionals i de baix cost i vols intercontinentals).

2) Es suposava que s’havia de primar aquelles companyies que aposten per Barcelona per a establir rutes de llarga distància, i bé, resulta que Skyteam, de la que formen part Delta i Continental, les úniques companyies que fins a la data han ofertat de manera consistent i continuada vols transoceànics, queda fora de la nova terminal.

3) El pont aeri va a la nova terminal i a més es reforça amb més facilitats per a que altres companyies afegeixin freqüències. Està clar que Madrid és i serà la principal destinació de lluny des de l’aeroport de Barcelona però, una vegada més, si la idea de la nova terminal era facilitar l’establiment de connexions intercontinentals, omplir-la amb vols a Madrid pot tenir l’efecte contrari. Si tenim en compte que el TGV recollirà gran part de la demanda del tràfic pur punt a punt Barcelona-Madrid es de suposar que el vols a Madrid els ompliran…passatgers de trànsit que aniran a Barajas per continuar cap a altres continents, de tràfic a la inversa, ara per ara, res de res.

Així doncs, haurem d’esperar a conèixer més detalls i esperar que les dimensions de la nova terminal permetin compartir-la a diferents tipus d’aerolínia i que això no impedeixi a l’aeroport de Barcelona fer el salt qualitatiu que necessita. Es manté el perill molt real, però, que tot plegat acabi sent una avant-sala de luxe per a la T-4 de Barajas.

Mèxic directe

Després del nou enllaç amb Nova York que comentava més avall, Aeromexico ha anunciat que obre una nova ruta directa Barcelona-Mèxic. No sé si dues freqüencies setmanals faran prou atractiva aquesta ruta entre els nombrosos empresaris catalans amb negocis a Mèxic, els viatgers de negocis requereixen freqüències nombroses per a poder tenir la flexibilitat de reservar i canviar els itineraris en molt poc temps, en tot cas, és habitual també començar amb poques freqüències i si la demanda respon anant ampliant…

La Diada a Londres

Aquest és el meu post de l’11 de setembre, que no he pogut publicar abans per raons que ja he explicat dos posts més avall. Bàsicament la celebració de la Diada Nacional va consistir en un tast de vins, organitzat per CatalansUK i amb la participació de les Bodegues Bellod Torres, de Sarral (Conca de Barberà), que obviament van posar la matèria prima del tast. Tot un descobriment per als que no some experts ja que aquesta bodega es caracteritza per innovar amb varietats de raïm poc habituals a Catalunya, com la viognier, amb un sabor difícil de descriure. En definitiva una bona ocasió per brindar pel futur del país tot passant una bona estona…

Tots els camins porten a…Nova York

tots els camins…o tots els avions, perquè l’aeroport del Prat va esgarrapant mica en mic anous vols intercontinentals directes. American Airlines inaugurarà l’any vinent un vol directe Barcelona-Nova York, que es suma als que ja operen Delta Airlines i Continental Airlines. Hi haurà mercat cap a tots tres? bé suposem que hauran fets els números. En qualsevol cas, espero que aviat hi hagi noves connexions amb altres hubs americans, Chicago estaria bé, per exemple!

El Tour arriba a Londres

Aquest cap de setmana el gran circ del Tour de França va creuar el canal de la Mànega i va venir a Londres per donar començament a l’edició d’enguany.
Reconec que, al marge d’haver anat força en bicicleta, ho ignoro pràcticament tot del ciclisme professional, de totes maneres, la caravana del Tour és un espectacle en si mateix i no el tens cada dia a a tocar de casa, així que vam anar amb en Francesc, “londinenc” del Penedès, a fer una ullada.
La part londinenca del Tour ha consistit en dues etapes, una etapa cronometrada pròleg el dissabte i la primera etapa propiament dita el diumenge, amb final a Canterbury (Kent), molt a prop de la costa del Canal. Nosaltres vam anar a veure l’etapa pròleg, concretament els seus metres finals, al Mall, molt a prop del Palau de Buckingham.
La veritat és que va ser divertit veure tot el carnaval que hi ha al voltant del Tour, la gentada amb diferents banderes, els equips de suport i les caravanes on els equips es preparen…i la cursa, és clar! Era una cronometrada, així que els corredors passaven davant nostre d’un en un i no en bloc com en altres etapes de llarg recorregut. De fet van tan ràpid que gairebé no hi ha temps de veure res, l’arribada dels ciclistes s’intueix perque els aficionats a cada cantó de la carretera comencen a picar les tanques publicitàries com si fossin un tam-tam, i segons després apareix el corredor seguit dels cotxes de suport des d’on li criden consignes. Un segon i ja han marxat, gairebé sense temps de fer la foto…
El volt per la zona d’arribada també ens va permetre veure la zona on es preparen els ciclistes, on cada equip té la seva “rulotte” i cotxes d’assistència, allò que habitualment no es veu per televisió…i una curiositat: veure els gendarmes francesos passejant-se pel Mall de Londres.
El que poso en aquest post és una sel·lecció de les millors fotos, fetes com es va poder amb el telèfon. Ja he dit que no era fàcil! Dani, a veure si reconeixes algú!

Ciutats globals

Seguint el post anterior, es parla molt de la necessitat de fer de Barcelona un autèntic aeroport intercontinental, fins i tot han sorgit iniciatives ciutadanes al respecte, però, quina via s’hauria de seguir per aconseguir-ho?

1. L’aeroport hauria de gestionar-se com una unitat de negoci independent de la xarxa d’Aena, si pot ser des de Catalunya, d’aquesta manera els gestors no tindrien cap conflicte d’interessos i si tots els incentius per captar el màxim de tràfic i podrien dissenyar la millor estratègia comercial per aconseguir-ho (parlant amb potencials operadors, rebaixant tarifes aeroportuaries a les compayies que presentin millors projectes, donant facilitats, etc.). En certa manera això és el que està fent el Comité de Desenvolupament de Rutes Aèries, en el que les institucions catalanes han de fer la feina que en un altre lloc del món s’encarregarien de fer els managers de l’aeroport.

2. Ara per ara és difícil que Barcelona sigui un hub, perquè no és la “casa” de cap companyia que operi vols de llarga distància. Spanair i Star Alliance han sonat molt com a possibles desenvolupadors d’un hub a la nova terminal del Prat, però, tot i que és el és interessant que hi ha sobre la taula, em sembla complicat en el curt termini. Spanair no té avions ni rutes de llarg abast i les companyies del seu grup, com Air Comet, són petites, molt enfocades al sector turístic i mantenen la base principal a Madrid.

3. Crec que és més viable que Barcelona es converteixi no en un hub, sinò en l’spoke d’un nombre de de rutes de llarga distància originant-se a diferents punts del món. Els viatgers amb origen a Barcelona tindrien així la facilitat d’accedir al network d’aquestes companyies en regions llunyanes amb menys etapes. El vol de Singapore Airlines i els de les companyies americanes anirien en aquesta direcció. Aquesta solució potser no permet tantes possibilitats com la de ser un gran hub, però ara mateix segurament és més realista. Segurament a Barcelona hi ha potencial per aconseguir enllaços amb les metropolis i centres financers globals (NYC, Tokyo, Shanghai, Hong Kong, Singapur, Dubai) i amb algunes ciutats de segon ordre en el concert de l’economia mundial però amb aeroports importants que serveixen de centre de distribució regional (Atlanta, Filadelfia, Sao Paulo, Bangkok, Johannesburg). L’economia catalana i la posició de Barcelona al món hi guanyarien molt.

Barcelona més a prop de l’Àsia

Singapore Airlines ha anunciat (notícia) que augmenta la freqüència dels seus vols Barcelona-Singapur passant de 3 a 4 setmanals. És una molt bona notícia per a un aeroport del Prat totalment necessitat de vols de llarga distància, sobretot perque implica que s’està consolidant una demanda i, posats a ser optimistes, no tindria perque ser gaire diferent en el cas d’altres rutes cap a l’Orient.
Singapur és actualment un important centre de connexions per a tot a la regió del Sud de l’Àsia i Oceania, una regió molt interessant econòmicament pel seu potencial econòmic. Si tot anés bé els propers passos haurien de ser passar a una freqüència diària i a un vol totalment directe (en l’actualitat fa una parada a Milà, encara que els passatgers no han de canviar d’avió). A veure si serveix d’exemple i altres companyies com Emirates o JAL s’animen a connectar Barcelona amb els seus hubs asiàtics…